Sobre la mirada

Som poc conscients de la força que exerceix la mirada aliena sobre nosaltres mateixos/es.

De vegades, la influència és clara i ens adonem de com ens condiciona la mirada externa: el judici, el reconeixement, l’aprovació, l’exigència… Altres vegades sembla que això no va amb nosaltres i ens creiem lliures de condicionaments externs.

La mirada aliena ens acompanya des del primer moment en què arribem a aquest món. A través de la mirada dels qui ens acompanyen aprenem “a ser”, desenvolupem les nostres qualitats i perfilem el nostre caràcter per tal de definir qui som.

Pot haver-hi una mirada amorosa, suficientment bona, que em doni permís per a allò autèntic i espontani i, tot i així, em condicioni.

El com em miren està íntimament relacionat amb la manera com jo em miro a mi mateix/a i en la manera com miro les altres persones.

Un treball profund de revisió de les mirades que m’han acompanyat al llarg de les meves etapes evolutives permetrà mirar-me de forma més honesta i actualitzada.

Revisar com em miro i m’acompanyo és tan important com alliberador, i alhora m’ofereix l’oportunitat de cultivar una mirada més d’acord amb el meu present, abraçant a qui realment sóc, ara i aquí.