Dansa conscientFa molts anys de la meva vida que estic compromesa amb la dansa. El pas pel ballet clàssic, la dansa contemporània, el flamenc, la dansa del ventre o les danses llatines, entre altres estils, m’ha permès descobrir i explorar molts llenguatges corporals diferents. Més enllà del plaer que ens ofereix la dansa, i després d’haver-me enriquit amb altres disciplines com el Ioga, el moviment autèntic i altres formes de despertar la consciència corporal, m’he adonat que a més de concebre la dansa com la lliure expressió del moviment basat en una tècnica que ens permet major consciència del nostre cos, és també una oportunitat per trencar-la i descobrir nous camins.
Després d’haver explorat altres espais durant molts anys, proposo despertar el moviment espontani com una forma de reconduir-nos cap a allò que som, un camí cap a nosaltres mateixos, un espai on deixar-nos ser, escoltar-nos, i a partir del contacte amb el nostre cos, emocions i necessitats, poder explorar la nostra llibertat de moviment.
Treballar des de la pròpia escolta del cos, sense posar massa paraules, i a través de la música i el silenci donar-nos el permís d’experimentar, provar diferents camins, validar allò que necessita fer el nostre cos aquí i ara, reconèixer-nos, posar límits, permetre’ns estar a dins o fora de les propostes, així com descobrir la nostra creativitat a l’hora de proposar.
La meva proposta amb la dansa conscient és oferir un espai per escoltar-nos i deixar-nos ser, i, d’aquesta manera, deixar que succeeixi el nostre movimient. Crear un espai no només al cos sinó a la ment, en el qual, a través de diferents pautes i propostes corporals (individuals, en parella o en grup) poder descobrir què és allò que necessitem per trobar la nostra pròpia llibertat a partir del moviment del nostre cos. Al deixar de fer, de controlar i de buscar un moviment concret ens obrim a un contacte més espontani, intuïtiu i salvatge, en el que recuperem la connexió amb el nostre cos, i, aquest, el camí d’expressar-se de forma lliure, sense judicis ni condicionaments.
Despertar el moviment espontani ens permet donar-nos un respir dels nostres automatismes i gaudir de la veritable trobada amb nosaltres mateixos, on el temps, espai i món s’aturen.
“Per a conservar l’equilibri, hem de mantenir unit l’interior i l’exterior, el visible i l’invisible, el conegut i el desconegut, el temporal i l’etern, l’antic i el nou.”
— John O’Donohue
