La simptomatologia és un focus important per als i les professionals de la salut. Allà on hi ha símptomes, hi ha una mirada que observa. Més enllà de la orientació terapèutica amb la què treballem, pot ser interessant ampliar la mirada.
El que alguna vegada ens va protegir, en l'adultesa ens limita. Els nostres mecanismes de defensa romanen actius, encara que ja no siguin necessaris. Es converteixen en una estructura rígida que sosté la neurosi i restringeix la nostra capacitat de viure de manera genuïna.
Reconèixer-se en un/a mateix/a, en cada etapa i cada moment. Reconèixer-se en tot allò que vam ser i en allò que som. Reconèixer-se en una altra pell, en una altra mirada, en un altre cos.
Explorar les profunditats de l’ànima humana implica parlar de neurosi. Un terme útil en psicoanàlisi per explicar una condició de malestar psicològic que no arriba a la gravetat de la psicosi, on hi ha una pèrdua de contacte amb la realitat.
El món emocional sol ser un món desconegut per a molts i moltes de nosaltres. No només per als que tenim la dificultat d’accedir-hi, sinó també per als que solem viure a través seu.
La culpa és un constructe inventat per l’ésser humà, sent una valoració cognitiva o afectiva del nostre comportament. És una part de la nostra consciència que ens confronta i ens condemna internament per les nostres accions o omissions. Com gestionar la culpa de forma saludable?
Quan apareix la tristesa a les nostres vides, convé abraçar-la i oferir-li l’espai necessari –amb una mirada amorosa i sense judici– per a que pugui netejar i transformar allò que necessita revisar-se, elaborar-se i re-estructurar-se en nosaltres.
Gestar importa, néixer també. I com va dir l’Eva Reich, la pau al món comença al ventre de les nostres mares.
Els espais que han quedat buits han de poder sentir-se, viure i travessar-se. Són una invitació per vivenciar tot el que emergeix quan els presenciem.
Canviar, per exemple, el “no tinc temps” pel “no em prenc el temps” implica una actitud de responsabilitat i de fer-se càrrec de la gestió del propi temps.
A nivell psicoemocional, podem entendre l'ansietat com el reflex d'estar vivint un futur que ens impedeix estar en contacte amb allò que hi ha aquí i ara, dins i fora de nosaltres.
Posar la nostra atenció i energia en la forma en que s’activen les nostres defenses ens permet identificar i recuperar les parts del nostre ésser que van quedar oblidade, enterrades o anul·lades pel camí, i així reconèixer-les com a pròpies.
