Sobre la gestació
Gestar importa, néixer també. I com va dir l’Eva Reich, la pau al món comença al ventre de les nostres mares. Així doncs, cal recordar la importància de cuidar les mares perquè puguin gestar en pau, i, en conseqüència, parir en pau.
Les mares no poden gestar en pau quan estan en el control, quan no tenen prou suport per deixar-lo anar, quan desconfien en que hi haurà altres persones per sostenir-les.
Les mares no poden parir en pau si no senten intimitat ni es troben en un espai segur.
Tampoc no poden cuidar la vida quan se’ls exigeix recuperar-se dels seus parts, deixar anar les seves cries i reincorporar-se a la feina, minimitzant la importància de l’extero-gestació i la presència de la mare amb el nadó.
En aquest sentit, la gestació no passa només dins de l’úter, sinó que s’expandeix durant almenys els 9 mesos següents després del naixement. Durant aquest període, anomenat extero-gestació, el nadó necessita estar en contacte amb la pell de la mare, amb la respiració, la temperatura, necessita escoltar els ritmes cardíacs, la veu, els moviments corporals… tal com va fer durant tota la gestació. Aquest és l’únic cos que coneix. La base on cultivar la seva confiança i seguretat en el món que l’espera.
Podran acariciar-lo, bressolar-lo i sostenir-lo altres braços, per descomptat, però prevalent el contacte d’aquell cos que coneix i que sent seu.
Així, gestar dins l’úter és tan important com gestar fora d’ell després del naixement, independentment de com hagi succeït el part i el naixement del nadó.
Des de la mirada psicoterapèutica es relacionen mancances a la vida adulta amb una vida intrauterina sense pau. Quan la mare gestant viu situacions a la seva vida que repercuteixen de forma constant en el seu estat físic o el seu estat d’ànim, com per exemple successives situacions violentes en què sent por o un exagerat control per part seva quan no se sent sostinguda i acompanyada, la mare no pot gestar en pau. Com a conseqüència, el nadó que porta al ventre desenvoluparà unes memòries emocionals concretes que, com a futur adult/a, despertaran en algunes ocasions en forma de necessitat incontrolable de buscar protecció, sosteniment, seguretat… a través de diferents mecanismes i/o comportaments inconscients i automàtics que no li generaran pau, sinó tot al contrari, en tractar-se de mecanismes infantils que s’allunyen del seu ésser adult/a i que probablement els sentirà com a incòmodes i contradictoris.
Cadascú de nosaltres, com a persones adultes que som, podem accedir a la psicoteràpia per tal de revisar la nostra història, el nostre caràcter i tots els mecanismes apresos durant la nostra vida per poder trobar aquesta pau que necessitem.
Mentrestant, per tal de vetllar per la pau al món, hem de cuidar a les mares. Hem de vetllar per l´existència d´úters càlids i respectats, oferint calor i respecte als processos de gestació, part, naixement i criança.
