Sobre l’estiu

L'estiu s'acosta i ens convida a un ritme diferent.

A vegades creiem que és l'estació de l'expansió, dels plans, de les nits llargues i de les trobades. I ho és. Però també pot ser un temps per tornar a escoltar allò que, durant la resta de l'any, queda cobert per la pressa.

Com el mar, habitem dos moviments simultanis i igualment importants: la superfície i la profunditat.

A la superfície hi ha les rialles compartides, els viatges improvisats, el soroll de les terrasses, la música que s'escapa per les finestres obertes, la companyia, la celebració d'estar vius i vives.

A la profunditat habiten les marees internes: les emocions que arriben sense avisar, els canvis, els anhels, els cansaments, les preguntes que encara no tenen resposta.

Com seria poder donar espai a tots dos mons?

Poder gaudir de l'estiu sense exigir-nos estar sempre bé. Deixar-nos tocar per l'alegria quan aparegui i respirar amb suavitat allò que també necessita ser sentit.

Escoltar el cos com qui escolta les onades. Reconèixer els seus senyals, els seus ritmes i les seves necessitats. Descansar quan demani descans. Moure's quan reclami moviment. Permetre que l'aire entri allà on, durant mesos, s'ha acumulat tensió.

Sentir el mar interior. Un mar que canvia, que s'agita, que es calma; que guarda memòria i també una profunda capacitat de renovació.

Que aquest estiu sigui un espai per habitar plenament allò que som.

Per celebrar i per descansar.

Per compartir i per recollir-nos.

Per riure i per respirar.

Com el mar, aprenent a acollir cada onada sense necessitat d'aturar-la.