Sobre l’ansietat

L'ansietat és un símptoma molt present en la nostra societat. Una societat competitiva, exigent, amb presses, amb temps, ritmes, cànons i estàndards establerts i, per tant, amb l'absència d'espais per aturar-se i sentir.

Aturar-se i sentir . Precisament, allò que una persona amb simptomatologia d'ansietat necessita.

A nivell psicoemocional, podem entendre l'ansietat com el reflex d'estar vivint un futur que ens impedeix estar en contacte amb allò que hi ha aquí i ara, dins i fora de nosaltres. En aquest sentit, l'ansietat és fruit d'una ment dispersa, exigent i amb soroll constant, que es troba amb un cos que només pot viure el present i “explota” per sentir la pressió de viure l'anticipació i no poder sostenir més que allò que emergeix aquí i ara, moment a moment.

L'ansietat ens parla i ens reclama que parem de manera salvatge i intuïtiva. No és gens fàcil respirar l'ansietat, ja que se'ns escapa l'aire i la seva manca ens connecta amb la por de deixar d'existir.

De vegades, l'ansietat es drena en menjar, sexe, drogues o qualsevol mena de dependència i addicció que ens sacia, ens anestèsia i ens allunya del nostre veritable sentir.

Quan reconeixem allò que hi ha darrera l'ansietat, quan ens abracem i ens donem espai per sentir allò que necessitem sentir, travessant-ho i transitant-ho al nostre ritme, amb temps i a la nostra justa mesura, l'aire torna. La respiració es va aquietant perquè el cos ja ha estat escoltat.

El cos ens demana que parem a través de la manca de l'aire i la pressió al pit, i afluixa quan finalment li donem un espai. Abraçant les nostres pors, les nostres sensacions desagradables i buscant l'ajuda que necessitem per transformar allò que ens cal moure fins a trobar la pau que anhelem.