Sobre la trobada
Sovint ens trobem amb diferents maneres de viure i transitar les nostres emocions.
Una resposta emocional produeix una sèrie de reaccions psicofisiològiques que s'expandeixen pel cos necessitant ritmes i camins diferents. Hi ha dies que la por estarà més present al nostre cos, o l'alegria tenyirà la nostra manera de veure la vida i allò que ens envolta.
És important revisar quant espai em dono per sentir, viure i transitar una emoció (de vegades més o menys intensa), alhora que recupero un espai neutre al meu cos per poder viure una altra cosa, sense quedar-me enganxada/o en una sola emoció.
Més enllà d'això, que pot comportar un procés d'autoconeixement en la manera de viure el nostre món emocional, sovint condicionada pel propi caràcter o la neurosi, és interessant tenir present la diferència en les formes d'autoregulació entre persones. Cadascú amb la seva pròpia forma.
De vegades em trobo en processos de teràpia de parella alguns desacords fruit dels diferents ritmes emocionals. Quan tu ja estàs en una altra cosa, jo segueixo viatjant en la meva vivència emocional, potser força més intensa que la teva, o viceversa. O quan jo em trobo sortint de la vivència emocional, tu encara no hi has entrat. I potser no entris ara en això que jo sento.
Tota aquesta multitud de possibilitats i diferències produeix moltes vegades frustració, impaciència o rebuig. Ens oblidem que som dos cossos a la trobada. Dos éssers amb diferents maneres d'autoregular-se. Dos cossos amb diferents caràcters. Dues persones amb les seves pròpies defenses davant de la vivència del seu món emocional.
Passa una cosa semblant amb altres relacions. Ja siguin familiars o d’amistat. De vegades costa acceptar que l'altra persona és en un altre lloc, tenint una altra vivència. Fins i tot ens pot suposar un repte acceptar que un mateix fet desencadena en nosaltres vivències emocionals diferents. Jo sento una emoció i tu una altra. Tu tens un ritme de transitar-la i jo un altre.
I això és en molts moments complex. Amb tot allò que se'ns desperta i se'ns activa quan el moviment en l'altra persona és diferent del nostre.
Descobrir la pròpia vivència del nostre món emocional és obrir-nos a la nostra història, a descobrir les nostres ferides i les nostres defenses.
Igual que ho és veure'l i observar-ho en la persona que tenim al davant. Obrir-nos a aquesta altra experiència, que, alhora, produeix una reacció en nosaltres tocant la nostra pròpia emoció, cos i experiència.
