Sobre la neurosi

Explorar les profunditats de l’ànima humana implica parlar de neurosi. Un terme útil en psicoanàlisi per explicar una condició de malestar psicològic que no arriba a la gravetat de la psicosi, on hi ha una pèrdua de contacte amb la realitat.

La neurosi, entesa com el caràcter i el conjunt de comportaments automàtics, descriu els estats interns de la persona atrapada en els propis conflictes i ansietats. Alguns exemples podrien ser estats d'insatisfacció contínua, pensaments dolorosos i intrusius, dubtes i pors paralitzants, insensibilitat física i emocional, exigència, manca de compromís, confusió, apatia i molts altres estats desagradables que generen dolor i patiment.

Conèixer la nostra pròpia neurosi a través d'un procés psicoterapèutic ens permet reconèixer-nos dins una gàbia invisible on la nostra llibertat queda condicionada per antigues creences, pensaments, hàbits i patrons automàtics que esperen ser qüestionats i transformats, per tal d'obrir-nos a una nova manera més profunda i lliure de connectar-nos amb nosaltres mateixes/os, sensibilitzant el nostre cos i construint un espai on allotjar la nostra ànima, amb més possibilitats de ser i expandir-se.