Sobre la culpa
La culpa és un constructe inventat per l’ésser humà, sent una valoració cognitiva o afectiva del nostre comportament. Per tal de sentir culpa, és necessari que hi hagi altres persones que ens ensenyin una sèrie de normes i valors que portin implícits una ètica i moralitat concretes. Segons el conjunt de missatges rebuts, desenvolupem una espècie de codi ètic personal del que ens servim per relacionar-nos amb els altres i del que no escapen els introjectes: aquelles veritats inqüestionables que assumim com a certeses pròpies i que regnen el nostre comportament de forma inconscient.
Així doncs, la culpa és un xoc entre allò que faig, penso i sento i allò que crec que hauria de fer, pensar i sentir. Apareix la culpa quan es produeix aquest xoc entre allò que veritablement em passa i l’escala de valors que tinc. Encara que el codi ètic i moral canvia segons cada persona, les sensacions físiques i emocionals de la culpa son les mateixes per tots els éssers humans.
La culpa és una part de la nostra consciència que ens confronta i ens condemna internament per les nostres accions o omissions, encara que moltes vegades som nosaltres mateixos/es els qui fabriquem aquestes valoracions i judicis. Darrere de tot això hi sol haver una gran por al rebuig, a deixar de formar part del grup amb el que ens identifiquem, a sentir que se’ns assenyala per allò que hem fet.
Quan la culpa està mal gestionada apareixen senyals físiques (sudoració, pressió al pit, mal de cap, mal de panxa), emocionals (irritabilitat, nerviosisme, intranquil·litat) i mentals (auto-acusació, retret, auto-càstig) , que són iguals per a tots/es.
En funció de la nostra biografia i el nostre caràcter, la relació amb la culpa serà diferent, encara que tots i totes estem marcats per l’inconscient col·lectiu. A la societat en la que vivim, i fruit de l’herència de les nostres generacions, la culpa és un mecanisme bastant freqüent en la gestió del nostre dia a dia.
Com gestionar la culpa de forma saludable?
Segons la mirada de la Teràpia Gestalt, quan assumim la responsabilitat d’allò que ha passat i intentem reparar el dany generat, la culpa desapareix.
Assumir la nostra responsabilitat, en termes de la Teràpia Gestalt, no és castigar-nos ni intentar compensar a l’altre, si no enfocar-nos en reparar.
La reparació implica assumir la possibilitat d’haver fet mal, sentir-ho si ha estat així, i responsabilitzar-nos d’això buscant la manera de reparar el dany.
La responsabilitat implica assumir totes les conseqüències i respondre de manera útil, reconeixent l’equivocació –si hi és–, enfrontant-nos a la culpa i assumint les conseqüències. Només així podrem responsabilitzar-nos i deixar anar el discurs de la culpa que ens portarà, probablement, a demanar perdó des d’un lloc infantil i desconnectat de qualsevol tipus de responsabilitat real.
