Sobre el camí de tornada

A mesura que passa la vida, ens trobem amb circumstàncies i situacions que activen la nostra necessitat de defensar-nos.

En molts moments, sobretot en la nostra infància, la construcció d’aquestes defenses és necessària. Tot i així, a la nostra vida adulta, seguim vivint situacions que ens connecten amb allò que ens va fer mal i pel que vam haver de defensar-nos, activant la mateixa defensa apresa de manera automàtica i com a primer recurs; allunyant-nos de la nostra autenticitat i espontaneïtat.

Deixem de confiar en la saviesa dels nostres cossos, en l’auto-regulació emocional i en la nostra pròpia capacitat d’auto-recolzament i acompanyament. I, així, ens anem allunyant de la nostra essència, produint-se una distància entre el jo autèntic i el jo automàtic. L’automàtic, o neuròtic, abraça totes les defenses amagades a la nostra cuirassa, així com els patrons inconscients que s’activen, sense adonar-nos, en moltes situacions de la nostra vida quotidiana.

Posar la nostra atenció i energia en la forma en que s’activen les nostres defenses ens permet identificar i recuperar les parts del nostre ésser que van quedar oblidades, enterrades o anul·lades pel camí, i així reconèixer-les com a pròpies, com si a crits ens demanessin tornar a casa.

Reconèixer i abraçar totes aquestes parts ens dóna la oportunitat de desfer cuirasses, desaprendre patrons automàtics i obrir-nos a la nostra veritable humanitat, il·luminant-nos el camí de tornada cap a la nostra essència, la nostra plenitud i la nostra autenticitat.