Reconèixer-se
Reconèixer-se en un/a mateix/a, en cada etapa i cada moment.
Reconèixer-se en tot allò que vam ser i en allò que som.
Reconèixer-se en una altra pell, en una altra mirada, en un altre cos.
La vida ens ofereix situacions i llocs on tenim l'oportunitat d'anar cap a dins i descobrir els nostres espais interns. Estant presents podem accedir a aquells espais interns als quals normalment no accedim. Reconeixent això que vam ser i ja no som. Reconeixent això que encara persisteix i ens acompanya, ja sigui en personalitat o caràcter, de vegades ajudant-nos i d'altres vegades dificultant-nos o interrompent l’entrega, el contacte, la confiança i el sentir amb tot el nostre cos.
Reconèixer el nostre espai extern també és important. Obrir-nos a sentir l'espai que ens envolta. Percebre la temperatura, l'energia i tota la informació que ens ofereixen els nostres sentits. Reconèixer l'espai que ens imposa la pell, marcant els límits del nostre cos amb l'exterior.
Observar el nostre cos també és reconèixer el canvi. Sentir tot això que emergeix davant seu. Reconèixer el canvi de color dels nostres cabells, percebre les noves textures de la nostra pell, adaptar-nos a possibles limitacions físiques i al nou funcionament de les nostres capacitats. Obrint-nos també a sentir algunes parts del cos que abans no sentíem, així com a totes les sensacions i emocions que això ens porta.
Abraçar els canvis del nostre cos és abraçar la vida, cada pas, experiència i esdeveniment. Pot aparèixer por davant del canvi. Por de reconèixer-nos grans, més lluny del dia del nostre naixement i més a prop del dia de la nostra mort. Reconèixer-nos a cada moment és abraçar-nos. Abraçar la vida que hi ha en tots i totes nosaltres.
