Coneixes les teves emocions?
El món emocional sol ser un món desconegut per a molts i moltes de nosaltres. No només per als que tenim la dificultat d’accedir-hi, sinó també per als que solem viure a través seu.
Les emocions formen part del nostre organisme. Son reaccions psicofisiològiques que tenen una funció adaptativa. D’aquesta manera, quan emergeix una emoció al nostre cos, el nostre cervell activa les respostes fisiològiques necessàries per a que puguem viure, adaptar-nos i transitar un determinat esdeveniment.
A nivell corporal, podem percebre una alteració de la nostra atenció, com si de sobte aparegués un núvol dens i gran que ens impedís veure una altra cosa. Així mateix, pot ser que se'ns acceleri la respiració i el ritme cardíac, pot ser que els músculs es tenssin, la nostra veu i les nostres expressions facials canviïn, així com tota l’activitat del nostre sistema nerviós autònom.
Les emocions són com les onades del mar. Apareixen de forma subtil o amb força, banyen el nostre estat intern, i se’n van.
Quan ens quedem enganxats i enganxades a elles, romanem en un estat cronificat, lluny de la nostra realitat del moment. Tot i així, quan fem tot el possible –de forma inconscient– per no desequilibrar-nos, interrompem el flux energètic que acompanya l’emoció i impedim que aquesta pugui expressar-se. Quan això passa, ens distanciem de la vivència autèntica, allunyant-nos una mica de la vida, com si no volguéssim que ens toqués perquè ens és difícil o no ens agrada. Això sol passar davant la presència d’emocions que socialment han estat etiquetades com a negatives, en detriment de les positives, que solen ser més lleugeres i acompanyades d’un benestar momentani.
Et convido a que la pròxima vegada que una emoció desconeguda emergeixi en tu o quan sentis com lleugerament s’acosta, posis atenció en com la vius. Mira si deixes que l’emoció ocupi l’espai que necessita, si pretens que marxi ràpidament, o si, al contrari, l’evites.
Recorda que quan estàs a l’aigua, no et pots escapar de les onades. Aquestes formen part de l’estat oceànic en el que et trobes.
Quant coneixes el teu món emocional?
Quant espai li ofereixes?
